Des de que Darwin baixà del pedestal al ésser humà fent-li compartir antecessors amb els simis la gran pregunta sempre ha estat, som tan diferents dels nostres cosins, els primats? El tema continua aixecant ampolles, ho demostra la vigència del creacionisme aferrissat en sostenir contra la ciència i el sentit comú que el nostre origen és més diví que terrenal.

No s’afirma que haguem de compartir etologia amb els primats. Però els paral·lelismes salten a la vista, així com les diferencies. I de fet, la comparació és fonamental per a poder conèixer el procés cognitiu.

L’home comparteix un fons comú de conducta amb els grans simis, testimoni d’un mateix passat. No tenim l’exclusiva de l’amistat, l’estima, el perdó, el riure, la homosexualitat, la guerra, etc.

El que ens ha fet humans les, sobre tot o al menys en un lloc força destacat, és el desenvolupament i la institucionalització d’aquests mateixos instints socials. El seu anàlisi ens proporciona una idea d’origen de l’home molt més útil que la de les restes fòssils.

La intel·ligència no devem estudiar-la com si només ens pertanyés als humans, doncs seria egoista pensar que som les úniques criatures amb capacitat intel·ligent.

L’aprenentatge social és l’instrument diferencial principal entre humans i primats, nosaltres els humans, aprenem per mitja de l’acumulació de coneixements i això ens proporciona que puguem ensenyar a generacions futures. Per contra els primats no traspassen els coneixements apresos, quan un primat observa una conducta la pot repetir, o no, però no s’haurà fixat en la metodologia de dur a terme l’acció, només haurà interioritzat la fita que podria ser, segurament, aconseguir aliment.

Consciència, desafortunadament l’ésser humà no disposa d’instruments per mesurar-la o quantificar-la, com tampoc llenguatge per comunicar-nos per saber si, els primats, tenen record o no. I és aquest mateix llenguatge el que ens fa, a l’espècie humana comprendre instruccions.

El que si que podem dir és que els primats pensen, són capaços, fins i tot, d’invocar objectes que no estan presents tan sòls perquè tenen una imatge mental d’allò que desitgen, poden distingir entre aparença de realitat i són capaços, també, de saber la perspectiva de l’altre, per tal d’aconseguir la seva fita.

Els simis com nosaltres, els humans, poden solucionar problemes de manera individual o bé cooperant amb altres primats de la seva espècie. Se li afegeix, com avantatge, ser coneixedors del seu entorn i això els facilita a l’hora de la resolució de conflictes. La brutalitat i l’afany de poder del ximpanzé contrasten amb l’amabilitat i l’erotisme del bonobo. La nostra pròpia naturalesa és un tens matrimoni entre ambdós. Perquè no acceptar que som les dues coses? Ambdós aspectes de la nostra naturalesa es corresponen amb la dels nostres parents primats més proper.